1. |
Plany
04:12
|
|||
|
Catalunya en altre temps
Ella sola es governava
I es feien les seves lleis
En sa llengua i no en cap altra.
Plora, plora Catalunya
Que ja no et governes ara!
Des de ja fa massa temps
Estrangers són que la manen
I en llengua estranya es fan lleis
Que a la terra en són contràries.
Plora, plora Catalunya
Ja que et doblegues ara!
|
||||
2. |
El Flabiolet
02:58
|
|||
|
A dalt de la muntanya hi ha un pastoret tranquil
que el flabiol tocava un dia al dematí.
I al cap de poca estona de tocar el flabiol,
se li van aparèixer les noies d’aquell volt.
Pastoret, pastoret, pastoret
fes-me una serenata,
pastoret, pastoret, pastoret,
toca el flabiol, flabiolet.
En veure tantes nenes va quedar sufocat
Se’n va donar vergonya de fe’ls-hi un obligat
I una més decidida va dir a n’el pastor
“Si no et sapigués greu ja te’l tocaria jo”.
Pastoret,...
“Si tantes ganes tens de voler-me’l tocar
nena, vés amb cuidado que me’l pots desafinar”.
I al cap de poca estona de tocar l’instrument
El pastor va adormir-se molt, molt plàcidament.
Pastoret,...
|
||||
3. |
La nina i el rector
04:15
|
|||
|
Sota d'un roure i de genollons
una nina cull uns brancons :
fresca i alegre, la feina fa
canta que canta que ja cantarà
Mentre collia l'últim brancó
per la roureda, per la roureda baixa el rector :
fresc com un bitxo, gras i panxut,
quan és amb ella, quan és amb ella salta del ruc.
— Jo per tes penes te'n tiro un vel
perquè quan moris vagis cap al cel.
Tu has de fer-me sens remissió
una abraçada i també un gros petó.
— Jo una abraçada no et faré,
sinó duescentes, sinó duescentes,dues mil també.
Però si ve el pare ve que mai fa tard,
i ens agafa, i ens agafa Déus-nos-en-guard.
Pugi dalt de l' arbre, senyor rector
per veure si ve el meu pare o no.
Que si acàs ve, que mai fa tard,
i ens agafa, ai! Déu meu què passarà.
Mentre pujava ell tot feixuc,
ella d'un brinco, ella d'un brinco s'enfila al ruc.
Se'n queda el pobret, senyor rector,
sense abraçada, sense abraçada, ruc ni petó.
|
||||
4. |
Ball pla d'en Banyut
02:53
|
|||
|
Homes i dones de Celrà,
remences lligats al terrós,
com bèsties han de treballar,
pel Comte boig i gelós.
La seva muller no el vol,
és brut i no té bon cor,
ja s'ha buscat un nou amic,
un bisbe molt gras i ric.
Gelós, el comte s'ho ha ensumat,
i dalt la branca s'ha amagat,
vigila que vigilaràs,
de nit i amb el cel estelat.
Gelós, el comte s'ho ha ensumat,
i dalt la branca s'ha amagat,
vigila que vigilaràs,
de nit i amb el cel ras.
L'estimada li ha fugit,
ell no podrà haver son cor,
a tot Celrà no hi ha prou or,
per fer-li a la lluna un llit.
De tant temps d'estar enfilat,
l'ànim fosc i el cor de dol,
noble Bernat s'ha transformat,
en un lleig i trist mussol.
I tots els Remences s'han unit,
contra el banyut que els ha oprimit,
junts a la plaça han festejat,
la llibertat amb un sol crit.
I tots els Remences s'han unit,
contra el banyut que els ha oprimit,
junts a la plaça han festejat,
la llibertat a crits.
|
||||
5. |
El Rector de Collbató
02:53
|
|||
|
El rector de Collbató
era un home molt tabola;
al punt de la mitjanit
confessava una dona.
Jamai més,
jamai més cap dona vella,
jamai més.
Quan n’és mitja confessió
‘riba el pobre del seu home.
què hi fa aquí, el senyor rector,
què hi fa aquí en aquestes hores?
Jamai més,...
Jo n’estava confessant
pobre de la vostra dona;
si no li’n feu un remei
dintre una hora serà morta.
Jamai més,...
El remei que li faré
serà un cop de pistola;
i a vostè, el senyor rector,
jo li faré la corona.
Jamai més,...
Quan ell n’ha sentit això
de la finestra en fa porta;
la sotana queda a dins
i el rector cap a defora.
Jamai més,...
Baixava allà a l’hort avall,
baixava com cent dimonis;
les faves que hi’ via allí
“hasta” feien <<criquis-croquis>>.
Jamai més,...
Quan és al fonze de l’hort
troba la seu majordona.
d’on ne ve, el senyor rector.
d’on ve en aquestes hores?
Jamai més,...
Jo ne vinc del carrer nou
d’allà on hi fan l’aïoli;
ella en tenia el morter
i jo li tirava l’oli.
Jamai més,...
|
||||
6. |
La Caterineta
04:54
|
|||
|
A la plaça fan ballades (bis)
Mare, deixeu-m’hi anar! (bis)
No hi vagis, Caterineta
que ton pare arribarà.
Tan si arriba com no arriba
jo a la plaça vull anar.
Al cap d’una hora que hi era
son pare ja va arribar.
On tens la Caterineta?
On és que no fa el sopar.
A la plaça n’és que ballen (bis)
se n’hi ha volgut anar. (bis)
Ja n’agafa una buscalla
i un bastó a l’altra mà.
Passa, passa, Caterina;
passa, passa a fer el sopar.
La primera garrotada,
un braç ja li feu sagnar;
la segona garrotada,
l’altre braç li va trencar.
La tercera garrotada,
morta ja la va deixar.
El dia del seu enterro
son pare es va penjar.
I la mare dins la cuina,
que s’esclata de plorar.
Que s’esclati i que rebenti,
no li hagués deixada anar.
|
||||
7. |
Jotada
03:23
|
|||
|
Es fa tard i hem de tancar,
i ens passa cada vegada,
que es fa tard i hem de tancar.
I encara us hem de cantar,
com s’escau una jotada,
que dediquem a la cabra, als Borbons i al capellà.
Nosaltres som els Groullers,
un grup ben poc refinat,
de banyes, putes i bisbes,
cançons us hem cantat.
Diuen que aquí a la comarca,
ja no hi queden elefants,
serà cosa del monarca,
del tarat que hi havia abans.
Ens n’han ‘culat un de nou,
que és jove i ben preparat.
Només sé que es diu Felipe,
i aquests sempre ens han cardat.
Diuen que allà a les Espanyes,
ens estimen amb fal·lera,
pagant les seves factures,
i parant-los el darrera.
La jota ja s’ha acabat,
adéu planes i muntanyes,
i adéu a l’encadenat,
si tots hi posem les banyes.
I adéu al regne d’Espanya
i visca la llibertat!
|
||||
8. |
Sant Gil
01:22
|
|||
|
Sant Gil n'era un diumenge, l'any mil vuitcents-i-vint:
fan festa a Garriguella, pel gloriós Sant Gil.
Feien festa major, tots són gent de sarró
però els de Garriguella no els convidarem, no!
Quan ells van arribar-hi se'n posen a tocar
quatre pics de pavana, com és estil d'allà:
guitarres van tocant, panderos van sonant,
fent-ne dues musiques amb lo paper a les mans.
La dona d'en Batista, que estava en el raval,
l'haguessin escanyada no haguera cridat tant:
enmig del ball cerdà raons varen buscar,
després de les paraules cops de puny van armar.
L'hereu Puig d'Agullana fou lo més atrevit:
enmig de la batalla va caure esmortuït.
Quan se va retornar se volia aixecar,
però sang li faltava i a terra va quedar.
Sant Gil n'era un diumenge, l'any mil vuitcents-i-vint:
fan festa a Garriguella pel gloriós Sant Gil.
És ben apropiat lo gran Sant Gil abat
també pel mal d'orella, també pel mal de cap.
|
||||
9. |
Mossèn Joan de Vic
05:03
|
|||
|
D'on veniu vós ara,
mossèn Joan de Vic;
d'on veniu vós ara
tan trist i afligit? - De la guerra! Què hi feieu a la guerra,
mossèn Joan de Vic,
què hi feieu a la guerra
tan trist i afligit? - Peleiava! Amb qui peleiàveu?
-Amb els moros! Mireu que us mataran.
-Que m'enterrin! On us enterraran?
-A la teulada! A la teulada no hi ha terra.
-Que n'hi portin! D'on la portaran?
-De l'hort! Els fills com ho faran?
-Que treballin! Si no els donen feina?
-Que captin! Si no els fan caritat?
-Que robin! Als qui roben els pengen.
-Així s'estiren!
|
||||
10. |
||||
|
En aquesta illa tan pobra
es qui la van governant
tallen per allí on volen
i es queden sa mellor part;
i a Madrid fan festes grosses
amb lo que es va recaudant:
tot són cotxes i carrosses,
diputats i generals,
i el que neix pobre, que es morga
sense un dia de descans.
|
||||
11. |
Cançó de panderos
03:36
|
|||
|
Donzelleta agraciada ara que et veiem passar
Recordem algunes formes en les que solem pensar
La rodona i la de pera, les que a mi m’agraden més
Però n’hi ha d’altres que no esmento per no falta’ls-hi als demés.
N’hi ha de grossos i d’enormes, de petits i escanyolits
De pudents i escandalosos, els dels més desvergonyits
Però tots ara que hi penso serveixen per lo mateix
Al cap d’alguna estona fan baixar la carn o el peix.
Tant si anau com si no anau, una cosa ha de passar
Si teniu cosa dolenta al ventre no pot quedar
Empenyeu amb moltes ganes, com si demà no existís
Que si feu bona buidada ben segur hi cabrà un pastís.
No son poques les maneres amb que podem nomenar
Una part del nostre cos que tots solem remenar
Cul, darrera, gropa i natja són sinònims del mateix
La panera o el pandero si m’apures tanmateix.
Tan se val com se li digui, però una cosa es veritat
Homes, dones, reis i bisbes el tenen en igualtat
Però una cosa jo m’espero, que en sigueu, ara, a milers
Els panderos asseguts gaudint el disc dels Groullers.
|
||||
12. |
Ara pla
04:02
|
|||
|
Em llevo al dematí,
i et trobo al meu costat.
Remeno a la memòria
i no et tinc enregistrat.
Ai, quin sarau de nit,
no en puc recordar res.
Em vaig fotre deu cubates,
quan normalment són tres.
Em penso una excusa,
que no et sàpiga greu.
Penso, penso i no la trobo,
ja t’enviaré un correu.
No ho penso tornar a fer,
beure sense parar.
Merda, que ja són les nou
i ara em venen a buscar.
Comença un altre dia,
de festa i diversió.
Espero que no sigui,
tant dur com l’anterior.
Les sis ja són tocades,
i ja hi tornem a ser.
Ai, Déu meu que el cap m’explota,
jo crec que em moriré.
Em falta alguna cosa,
no sé què coi pot ser.
Guaito a sota les faldilles,
i m’hi trobo uns calçotets.
Me’n torno cap a casa,
fent esses pels carrers.
Ara pla, on son les calces?
tant se val, que som groullers.
|
||||
13. |
Les noies d'Olot
02:13
|
|||
|
Les noies d’Olot
en són boniquetes;
el galant les veu,
les galants ninetes,
lai trumlararà,
les galants ninetes.
Jo hi pogués dormir
una nit amb elles,
una nit o dues
o mitja dotzena,
lai trumlararà,
Una nit o dues
o mitja dotzena;
o, si pogués ser,
la dotzena entera,
lai trumlararà,
Diumenge vinent
farem la concerta.
‘Nirem a ballar I
a la Ribereta.
Tot ballant, ballant,
l’amor ens aturmenta.
“Per on passarem,
que la gent no ho vegin?”
“Passarem per alt,
per l’hort d’en Falguera.”
“Si en Falguera ho veu,
tirarem enrere.”
“Tirarem un roc
per la finestreta.
” L’amo ho ha sentit:
“Què és això, ninetes?”
“Xò no sabeu què és?
I és de bon conèixer!”
“Si n’és el gatet
buscant la rateta,
lai trumlararà, buscant la rateta.”
|
||||
14. |
Els músics de Puigcerdà
04:02
|
|||
|
Els músics de Puigcerdà
eren tots uns grans fumaires,
els músics de Puigcerdà
no pensen sinó en fumar.
Un any van anar a sonar
a festa major a Caldes
i de seguit van pensar
a tabac a carregar.
Trailara, lala,
que mentre fumen no sonen,
trailara, lala,
els músics de Puigcerdà.
Trailara, lala,
que mentre fumen no sonen,
trailara, lala,
no pensen sinó en fumar,
Vingué l’hora de marxar,
volien prendre tabaco
i tot era rumiar
on el podien amagar.
Trailara, lala, ...
Després de molt rumiar,
mireu quina n’ha pensada:
treure el cap del tamborí
i a omplir de tabac la caixa.
Trailara, lala,...
L’hostalera, que ho ha vist,
ho va anar a xerrar a les gordes
i al passar Sant Julià allà els varen deturar.
“Els músics de Puigcerdà,
tenim ganes de fer balles,
els músics de Puigcerdà,
un xic ens heu de sonar.”
Trailara, lala,...
ots sonen com rossinyols,
menos el del tamborí,
“Què tens tu, tamborí,
que no sones com els altres?...
Trailara, lala,...
El senyor capità el pren
I troba que molt pensava,
“ ‘Quest tamborí pesa molt,
‘quest tamborí pesa massa.”
Capità fa treure el tap
i descobrí tota la trampa.
mana dur-los a la Seu
perquè els facin la sumària.
Trailara, lala,...
“Senyor jutge, som músics,
no som pas de paquetaires;
portàvem aquest tabac
perquè el fumar ens agrada.”
El jutge, que era bon home,
en llibertat els posava:
“Torneu’s-en a Puigcerdà
per poder sonar a les balles.”
Trailara, lala,...
|
||||
15. |
Els tres tambors
03:49
|
|||
If you like Els Groullers, you may also like:
Mind, Man, Medicine
by The Secret Sisters
The Alabama duo's fifth album exults in dusty Americana, showcasing rich vocal harmonies alongside blissful folk instrumentation.
go to album
More contemplative folk from the Minnesota singer-songwriter, sustained by raw full-band arrangements and philosophical lyrics.
go to album
Irish singer-songwriter Oisin Leech's acoustic folk music is characterized by its muted beauty and intimate, solitary quality.
go to album
Various Artists - Gaza Calling
by Nuovo Canzoniere Partigiano
featured on Bandcamp Radio Mar 15, 2024
go to album
Space Bath
by Sami Freeman, feat. James Jackson, Beaunoise, Mia Pixley
A gorgeous journey through a kaleidoscopic array of sonic approaches melted together that feels old and new at the same time.
go to album
Ship To Shore
by Richard Thompson
The legendary Richard Thompson's new solo album exemplifies his many musical paths, from pop and cabaret to jazz to traditional folk.
go to album
Sparkling and knotty indie rock from this Australian group with interlocking guitars and shifting rhythms.
go to album
